Tot i la distància en el temps, i el caire de les fonts i de les referències, pròpies sens dubte d'un món didees molt diferent del nostre, aquest 'Discurs sobre la dignitat de lhome' manté plena vigència inspiradora, i així ha estat llegit i reivindicat al llarg de generacions. En són punts centrals la indeterminació de lhome, fonament de la seua llibertat; limpuls a lexcel·lència; la raó com a guia de lesperit i de lacció; laspiració a la pau per mitjà del saber; lamplitud dhoritzons que fa universal labast del coneixement; la reivindicació de lesperit crític, que posa a prova les opinions en el debat; lorgull d'allò que sha obtingut amb enginy i esforç (la 'virtù'). En suma, la confiança en les capacitats de lhome, que constitueix el llegat principal de lhumanisme.
