La Mònica pateix un avortament quan fa poques setmanes que està embarassada. Aquest daltabaix físic i emocional li fa despertar un record molt dolorós de la infantesa que fins ara havia quedat amagat en un racó de la seva memòria. Aquest record la persegueix i la seva vida s'estronca. Així comença, per a ella, la cerca d'un camí per drenar el dolor que la paralitza i per recuperar la veu segada, el dret a parlar. Qui ens ensenya a defensar-nos de les persones amb qui confiem? «Parlar és dolorós però alleuja. No existeix un camí innocu, això ja ho he entès. Cada pas que faig em requereix després un període de calma per tornar a trobar el meu centre i no perdre l'equilibri. Deixe passar el temps, el temps no cura, però bressola».
